María Cortés forma part d'eixe grup de set àrbitres FBCV que al mateix temps pertanyen al Grup 1 de la FEB, és a dir, que a més d'actuar en les nostres competicions, són també els encarregats de dirigir els encontres de LEB Or, LEB Plata i Lliga Femenina Endesa.

Sempre cordial i afable, María és molt coneguda no només entre els seus companys del Comité Tècnic Arbitral (CTA), sinó també entre els jugadors/as i entrenadors/as de la Comunitat Valenciana, amb qui comparteix eixe interés comú pel bàsquet i, tanmateix, el desig de continuar aprenent i gaudint d'ell cada dia més.

Com a àrbitra, María Cortés podria ser una perfecta guia en dos aspectes: com passar de Minibasket a Lliga Femenina i a més fer-ho sent dona. Precisament sobre això últim són moltes les organitzacions i institucions que s'han posat en contacte amb ella en els últims anys per a aprofundir en un tema que està de plena actualitat. Sense anar més lluny, aquesta mateixa setmana participava en el projecte “Elles compten” promogut pel Club Bàsquet Femení Cabo Mar. I María té clar que continuarà col·laborant en aquesta mena d'iniciatives perquè “és necessari perquè encara hi ha diferències. En el moment en el qual les dones deixem de ser notícia pel fet de ser-ho, serà que hem arribat a una igualtat”. Per això, segons el parer de María, “hem de continuar promocionant i donant visibilitat perquè les dones que vinguen darrere vegen que tot es pot aconseguir amb treball i sacrifici. Al final tenim les mateixes oportunitats que els homes, no pel fet de ser dona tenim més o menys. Hem de treballar tant com ells”.

L'altra vessant, la de com passar de Minibasket a Lliga Femenina és literal. En els inicis de María hi ha un esdeveniment que destaca per damunt de tots: el Dia del Mini del Programa de Tecnificació, la tradicional cita en la qual es reuneixen els joves talents del nostre esport. “Va ser al Campello fa molts anys, potser seria l'any 2007”, recorda María. “En aquells dies els cursos de formació no eren encara tan complets com els que hi ha ara”, assenyala, i per això, actuar tan prompte en una activitat d'aquest tipus va ser una vertadera prova de foc. El resultat? Es veu a simple vista. Una trajectòria ascendent el secret de la qual segons María és ” treball, treball i més treball. Molta constància i no rendir-se”.

Una formació permanent és vital en eixe camí. No només es tracta de ser designat per a un partit, sinó que darrere hi ha un treball continuat. “A més d'activitats periòdiques, en la FEB realitzem un test mensual en el qual hi ha 25 preguntes i hem de respondre correctament a un mínim de 23. Si no ho fas, et solen deixar un parell de setmanes sense designacions en partits. Així que per a aprovar hem de saber a fons les regles o estar consultant-les cada dos per tres perquè sempre es generen dubtes. També tenim reunions mensuals amb els tècnics de la FEB on veiem jugades dels nostres propis partits. La millor manera d'aprendre és veure't en encontres per a conéixer on has comés les errades”, explica María, qui no només rep formació, sinó que també aporta el seu granet d'arena al món de l'arbitratge des de l'altre costat, com a formadora. Actualment, és tècnic FBCV i col·labora en l'execució del Programa de Formació Contínua que es dissenya des del Comité Tècnic Arbitral amb nombroses reunions i activitats al llarg de la temporada. “Prepare test i vídeo-test per a ajudar al fet que els àrbitres FBCV estiguen en constant formació”, comenta.

Un compromiso con todos aquellos árbitros que también comenzaron como ella y que aspiran el día de mañana a poder emular una trayectoria deportiva que según ella misma nos cuenta tuvo un importante punto de inflexión: “Fue en un Campeonato de España Infantil Femenino en Marín, en Pontevedra. Me designaron para pitar la Final justo cuando veníamos de una temporada que había sido muy dura para mí, una temporada que no disfruté porque me exigí mucho. Pitar esa final fue un cambio en mi carrera arbitral porque fue ahí donde me di cuenta que cuando disfrutas, normalmente, casi siempre, las cosas acaban saliendo bien. No es sólo cuestión de trabajar, de exigirte y ser constante, sino que tienes que disfrutar. Siempre digo que el día que deje de disfrutar de esto, me retiraré. Y por ahora no dejo de disfrutar”.

Des de llavors, són moltes les experiències que ha tingut la sort de viure, entre les quals destaca “acudir al Campus FIBA femení, amb jugadores, entrenadores i altres àrbitres com jo. Convius amb gent de tota Europa, amb cultures diferents, comparteixes moments que no oblides. També va ser una cosa molt bonica el Campionat Europeu d'Universitats que es va celebrar a Portugal i on vaig compartir pista amb àrbitres que són internacionals en Europa”. Vivències que compensen amb escreix les dificultats o els mals moments que sempre sorgeixen, i que en el cas de María, han girat sobretot entorn de la família: “crec que és l'única cosa negativa. Hi ha determinades dates especials, com a Nadal o Reixos, on tens partits o Campionats, la qual cosa de vegades m'ha obligat a estar lluny de la família”. Un inconvenient que està àmpliament recompensat per allò que envolta a l'arbitratge i que, per a María, defineix en realitat la pròpia essència de ser àrbitre: “De tot el que vius, em quede amb la gent que coneixes, amb les amistats que fas. Al final, l'arbitratge no és només anar a xiular un partit i ja està, sinó que és tota la gent amb la qual t'arribes a creuar al llarg de la teua carrera arbitral”.

Amistat entorn de l'esport. Un valor que troben totes aquelles persones que any rere any s'inscriuen en els Cursos d'Accés al Comité Tècnic Arbitral per a convertir-se en àrbitres o en oficials de taula.