Valencia Basket va tancar definitivament una etapa de 38 anys a la Fonteta en una vesprada carregada d'emoció, nostàlgia, moments divertits, solidaritat (ja que tot el recaptat amb la venda d'entrades es dona per als afectats per la catàstrofe de la DANA del passat 29 d'octubre, a través de la Fundació Felisa i amb l'impuls del projecte Pista Solidària Endesa) i alguna llàgrima dels 5.106 assistents que no es van voler perdre este esdeveniment d'homenatge a la qual ha sigut la casa del Club durant quasi quatre dècades. I és que com diu el nou himne, que la Fúmiga va interpretar per primera vegada en directe abans de l'inici del partit entre les llegendes del València Basket i d'Espanya, la gent de la Fonteta “*som molt de riure i plorar”.

Un ventall d'emocions que exemplifica bé tot el viscut en un recinte que va haver de fer-se més gran per a albergar a un cada vegada major grup d'apassionats del nostre esport. Des del que van arribar després del primer curs a Mislata, als quals es van enganxar en blanc amb el primer ascens a la acb i als quals van viure el primer títol en esta pista ja en taronja. Els que van anar arribant després perquè es necessitara traure cadires de qualsevol lloc perquè tota la Família estiguera junta. Ocupant l'espai dels quals ens han anat deixant durant este camí de 38 anys, que van tindre un record molt especial que es va convertir en un dels moments més emocionals d'una vesprada amb el sentiment a flor de pell. En l'última eixida de la Fonteta, molts abraços que no eren de comiat, sinó de desitjar-se un feliç estiu per a retrobar-nos a l'octubre. Ja estrenant nova localitat en el Roig Arena.

Com no hi ha millor manera de començar una festa, encara que siga una de comiat, que amb música, el teló el va alçar la Fúmiga amb una actuació en directe en la qual va posar a ballar al pavelló amb diversos dels seus grans èxits i interpretant per primera vegada en directe “La Promesa”, el nou himne que han compost per a València Basket i que va ser corejat amb emoció pel públic assistent.

El plat fort de la vesprada va arribar després amb el partit que va enfrontar a les Llegendes del València Basket amb les Llegendes d'Espanya. I encara que en una vesprada com esta el menys important és el resultat, amb un nivell de competitivitat tan alt en els participants, l'equip de València Basket no ens perdonaria que no férem menció a la remuntada de l'equip taronja (que en esta ocasió va optar amb usar la samarreta blanca retro) per a acabar guanyant per 84-83 amb un triple de Berni Alvárez, el millor anotador del partit amb 20 punts. En el costat taronja cap dels jugadors més importants de la història del Club que ja no pertanyen a la disciplina taronja es van voler perdre este homenatge a la Fonteta. Els deu jugadors que més vegades han defés la samarreta en categoria masculina que ja no pertanyen al Club van estar sobre el parquet del pavelló, encara que algun d'ells, com Guillem Vives, ho va fer amb la samarreta de l'equip nacional. Tampoc van faltar les pioneres de l'equip femení i les que van ajudar a fer els primers passos en l'elit, així com algunes de les dones que més vegades s'han posat la samarreta d'Espanya en una vesprada molt especial en la qual la selecció jugava la final de l'Eurobasket amb quatre jugadors de l'actual València Basket en les seues files.

El públic no va deixar escapar l'oportunitat de tornar a aplaudir les cistelles dels seus ídols de sempre. De tornar a veure posar-se el taronja a Rafa Martínez, Bojan Dubljevic, Sam Van Rossom, Anna Gómez, Víctor Claver, Leles Muñoz o Fernando San Emeterio. De veure junts de nou sobre la pista a Luengo, Rodilla i Berni Álvarez. De rememorar l'ascens davant Santa Coloma veient a Coterón o els primers anys de acb amb Barros sobre el camp. De posar-se en peus amb les accions de jugadors estrangers que van deixar una petjada inesborrable com Romain Sato, Fabricio Oberto o Bernand Hopkins. Alguns jugadors amb passat taronja com Ribas, Paraíso o Colom es van posar la samarreta de l'equip d'Espanya. El mateix que Amaya Valdemoro o Marina Ferragut que van jugar com a locals en el Ros Casares. La Fonteta va tornar a veure enfront del seu equip a Calderón, Carlos Jiménez, Rafa Jofresa, Alfonso Reyes o Lucio Angulo.

En la prèvia va haver-hi temps per a conéixer els records a la Fonteta dels dos entrenadors, Rubén Burgos i Anna Montañana, així com les memòries en este pavelló de José Antonio Paraíso, Fabricio Oberto, José Manuel Calderón o Anna Gómez. Amb el partit en marxa, concursos amb la participació del públic i activitats lúdiques van precedir a un vídeo d'homenatge a l'afició.

Després d'amenitzar el descans amb un concurs de triples amb caràcter solidari que va guanyar l'equip de #LaFamilia i que va pujar en 1.000 euros més l'aportació benèfica d'Endesa, el moment més emotiu de la vesprada va arribar amb la reflexió col·lectiva per al record a totes les persones que al Club li haguera agradat que estigueren per a acomiadar la Fonteta però ens han deixat al llarg d'este trajecte de quasi quatre dècades. Abans de la botzina final, el públic va tornar a enarborar les seues bufandes per a realitzar un últim Survive, una de les iniciatives d'animació més implantades en les graderies. I com a fermall final, totes les mirades en el videomarcador amb un vídeo d'homenatge a tot el viscut a la Fonteta que va provocar l'emoció generalitzada entre els assistents.